Sobre la Llei 20/2018, de 25 de juliol, de la Generalitat, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional a la Comunitat Valenciana

El dilluns 17 de setembre es va aprovar al BOE la Llei 20/2018, de 25 de juliol, de la Generalitat, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional a la Comunitat Valenciana. Una llei que sens dubte pretén donar resposta, encara que lleugerament efectiva, a certes inquietuds i necessitats que, tant el sector cultural com l’universitari i especialment l’esportiu venen proclamant obertament des de fa temps a la Comunitat Valenciana i a l’estat espanyol en general. 

Catalunya no n’és una excepció. I, en l’àmbit esportiu, així mateix ho constata el Pacte Nacional de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya acordat ara fa poc més d’un any, on es reconeix com a mesura de caràcter transversal i necessària a tenir en compte per a un futur marc legislatiu el “Foment del Patrocini i mecenatge per l’activitat física i l’Esport”. Aquesta mesura transversal quedava concretada en dos propostes concretes d’acció: per una banda, “promoure un marc legal que reguli el patrocini i el mecenatge en l’activitat física i l’esport”, i per altra que aquest sistema de patrocini i mecenatge sigui potenciat quan es destini a l’esport femení, així com per a col·lectius vulnerables.

Aquestes línies directrius no son obcecades, doncs el text legislatiu plantejat per la Generalitat Valenciana esdevé un bon antecedent jurídic a tenir en compte per així, impulsar una llei catalana que fomenti i impulsi el mecenatge i micromecenatge esportiu, així com igualment cultural i investigador a Catalunya.

La Llei 20/2018 de 25 de juliol, comprèn un total de quatre títols, tretze articles i quatre disposicions finals més que interessants, que a continuació passarem a descriure resumidament.

En primer terme, i una de les qüestions primordials, que impulsen el present anàlisi és la competència legislativa que faculta a la mateixa Generalitat per regular en matèria de mecenatge. A tals efectes, la Generalitat Valenciana entén que l’estatut d’autonomia valencià empara la llei aprovada, per disposició de l’article 12 -dedicat a la protecció del patrimoni històric i cultural com a compromís irrevocable de la mateixa institució- així com per les competències materials pròpiament assumides per mitjà de l’article 49.1.4 (competència en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic), 49.1.7 (competència en matèria d’investigació i I+D+I) i, finalment l’article 49.1.28 (competència en matèria d’esport i oci). 

Per altra banda i seguint la dinàmica expositiva del text, aquest defineix l’objecte de la llei en els següents termes: 

Aquesta llei té com a objecte fomentar i impulsar el mecenatge de caràcter privat mitjançant la regulació d’un conjunt integrat de mesures tributàries i administratives en l’àmbit cultural, científic i en l’esportiu no professional a la Comunitat Valenciana, i promoure, difondre i enriquir la cultura del mecenatge entre la societat valenciana.

Per tant i sens dubte, la finalitat que pretén aquesta és establir unes modificacions tributàries respecte al tram autonòmic dels impostos pròpiament gestionats, per tal de fomentar i potenciar el mecenatge de caràcter privat en els àmbits de la cultura, ciència i esportiu de caràcter no professional. Un pas singularment endavant que es veurà en el desenvolupament de les disposicions finals.

Ara bé, els beneficiaris que poden acollir-se al règim de mecenatge i micromecenatge, segons definicions del seu article segon i que no disten en absolut del concepte àmpliament estès, queden taxats específicament en el seu article tercer. Aquestes persones i entitats han de ser sense ànim de lucre, fiscalment residents a la Comunitat Valenciana i tenir per objecte social activitats de caràcter cultural, científic o esportiu no professional, tals com fundacions, associacions d’utilitat pública, federacions i associacions esportives, persones físiques que exerceixen activitats de caràcter cultural, científiques i esportives no professionals.

Ja a l’article 4 i article 5, es regula com pot ésser aquest mecenatge (donacions o préstecs d’ús o comodat) així com el compromís institucional que pren la Generalitat Valenciana amb el mecenatge, respectivament. Precisament en relació aquest darrer article,  cal subratllar que la mateixa institució desenvoluparà, entre altres, campanyes institucionals, publicitàries i de promoció a favor del mecenatge així com crea el premi Pere Maria Orts i Bosch com a distintiu per a les entitats o persones que destaquin per la seva contribució en el mecenatge. 

Finalment i concloent el primer títol dedicat a disposicions generals, l’article 6 es dedica a anunciar que la Generalitat fomentarà fiscalment les activitats de mecenatge, sense entrar a detallar com, i per altra banda a l’article 7 s’hi recull una singularitat molt destacable respecte la Successió intestada a favor de la Generalitat:

Quan es donen les circumstàncies establides en l’article 71.1.c de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana perquè tinga lloc la successió legítima de la Generalitat segons el que preveu l’article 43.3 de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat, un terç del cabal de l’herència es destinarà a actuacions de mecenatge.

El títol segon de la llei (articles 8 i 9) es dedica a la creació del Consell Assessor del mecenatge com a òrgan assessor de la Generalitat en matèria de mecenatge cultural, científic i esportiu no professional, regulant-ne tant la seva composició (paritària) com les seves funcions concretes.

Per mitjà del títol tercer (articles 10 i 11) es crea l’Oficina del mecenatge, com a unitat administrativa encarregada d’oferir un servei d’atenció, difusió i promoció del mecenatge de cara al públic.

Finalment, el títol quart i últim de la llei, destina els dos darrers articles (article 12 i 13) a establir com han de ser els projectes objecte de mecenatge a fi i efectes d’obtenir els beneficis fiscals recollits amb major especificitat a la Disposició final primera. En aquest sentit, l’article 12 s’ocupa d’establir les condicions per tal de ser declarat persona o entitat d’interès social, ja que no oblidem, només aquestes podran ser designades com a beneficiàries dels beneficis establerts en aquesta llei. Per altra banda, i al darrer article 13, es determina que inherentment a la pròpia naturalesa tindran la consideració d’interès social tant la Generalitat i els seus organismes, entitats locals de la comunitat, les universitats públiques així com els instituts i centres d’investigació públics. 

En darrer terme i no per això menys important, ans al contrari, la disposició addicional primera es dedica a establir les “Deduccions en la quota autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques per donacions o préstecs d’ús o comodat en projectes o activitats de caràcter cultural, científic i esportiu no professional”, la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, relativa a la deducció en la quota autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques per donacions relatives al patrimoni cultural valencià. En aquest sentit, resulta destacable que amb caràcter general, el 25 % de les donacions a les entitats recollides en aquesta llei seran bonificades i deduïbles sempre i quan concorrin els requisits establerts a la mateixa.

Aquesta llei ja està vigent i, sens dubte, no hem de quedar al marge de la seva importància, ja que convida a la Generalitat de Catalunya a prendre el repte legislatiu, factible i real, per tal de poder oferir continuïtat i enfortir el finançament de projectes vinculats amb l’esport, cultura i investigació.